Salón del sexo en catalán

Celestina Tenerías

Que la lengua del país de cada cual asuma el sexo como materia de su incumbencia es algo que no debería extrañar ni a los que vinculan el I Saló del Sexe en Catalá con los efectos del recién aprobado Estatut. La convocatoria se inaugura hoy en la Feria de Muestras de Manresa y responde acaso a la pública confidencia expresada por don José María (Aznar) cuando dijo que hablaba ese idioma en la intimidad. Los objetivos del Saló, por supuesto, no se ciñen a la elocuencia verbal que puede tener el sexo en catalán, sino que pretenden dinamizar la normalización lingüística de los productos y tecnologías de la industria del sexo en aquel país. Lo peor de la iniciativa no es esa legítima comercialidad sino el cartel anunciador del evento. En el mismo, una desarropada jovencita muestra en la desnudez de su espalda la senyera y en su muslo izquierdo, a modo de simbóloca divisa nacionalista, un burro tatuado. La dignidad de la cultura y la mujer catalanas no se merecen una exhibición tan deplorable de mal gusto. Ignoro si la muestra ha contado con alguna subvención por parte de la Generalitat.

Artículo Relacionado.- A modo de tonificante crítica a la industrial y consumista erotización de la sociedad en que vivimos, no me resisto a insertar en DdA el excelente artículo publicado hoy mismo en el semanario Forja de la localidad de Castellar del Vallés por mi querídisimo amigo Jacint Torrents.

Cartes d’un cristià tranquil: Dona del carrer

Em fas molta pena quan vens a demanar diners perquè amb l’ajut de Benestar Social no arribes a fi de mes. Ara passes una mala temporada. Has caigut, t’has fet un trau al front, i t’has trencat les dents. Encara que ets jove, el cos se t’ha fet vell i els clients van de baixa. Sense dents serà pitjor. I m’expliques que et falten els diners que cada mes envies a Mallorca, a la teva germana, que et té el fill. Tenir-lo lluny et produeix dolor. Però li vols una vida més digna que la teva. La teva mare cobra una pensió i t’ajuda. Malviviu juntes. Amb problemes per pagar el lloguer i mantenir el pis. Amb algun crit de tant en tant. Però acompanyades. Qui pot viure sense afecte?

No tens gaires possibilitats de fugir de la teva esclavitud. Ni forces per a fer-ho. El germà Adrià Trescents pregaria per tu: que no et faltessin els clients per fer-te unes dents noves. I el dia del teu sant et convidaria a sopar a la taberna i et regalaria una rosa. Et sentiries una dona estimada. Primer pas per a la llibertat.

Regular la prostitució, treure-la del carrer i de la carretera, protegir-vos de les màfies ja és fer alguna cosa. Però no n’hi ha prou. M’esgarrifo quan sento a dir que és l’ofici més vell del món. És, en tot cas, l’opressió més antiga de la història. Un esclavatge que perdura cent cinquanta anys després de l’abolició de l’esclavitud. Una violència que comença amb la violència de la mirada. Una mirada sostinguda, una mirada que et despulla, una mirada que et vol posseir: és una de les poques i grans intuïcions sobre la sexualitat que els evangelis posen en boca de Jesús. La teva vulnerabilitat et converteix en una presa sexual. Abandonada després d’usada. La majoria de persones no ho voldríem per a cap familiar. Vendre el nostre cos és l’últim que triaríem de fer.

No és cap mal inevitable, ni un servei necessari, com se sol dir. El teu client és una persona mancada d’una autèntica educació afectiva i sexual. Cosa que té remei. El client sexual es fa còmplice d’una estructura d’opressió que dóna corda a l’enviliment de qui es prostitueix, a la seva pobresa, al tràfic de blanques, fins i tot al d’infants. És un pobre esclau que no aconsegueix desplegar relacions de reciprocitat i de respecte amb l’altre sexe. Amb la prostitució obté una breu experiència de domini i de control sobre un altre ésser humà. Comprar sexe, però, no li resol la solitud, la frustració, ni la manca de relacions autèntiques. Amb la prostitució i el turisme sexual, amb la pornografia i amb l’erotització tan esteses, l’Europa rica i burgesa s’acarnissa sobre el pobres de l’Europa de l’Est, els de l’Orient i els del nostre Quart Món, cobrant-los l’impost degradant del sexe.

Cada cop que et veig, veig una dona ferida, psicològicament anul•lada. La teva mirada i el teu feble somriure són un crit d’auxili. Com podria treure’t de la misèria, donar-te seguretat i una mica de futur i d’esperança? És un dels alliberaments pendents de la nostra societat. Com desitjo que no trigui a arribar!

Voldria veure’t tranquilla, amb el teu fill, sense angoixa, contenta. Ara només puc fer-te un petó ben fort. Perquè et sentis estimada.