martes, 16 de mayo de 2017

EL HOMO SAPIENS SE DECANTA HACIA EL HOMO DEMENS, Y AQUÍ NO PASA NADA

 Zygmunt Bauman
Jacint Torrents

Persones molt lúcides divulguen, de fa temps, l'opinió que estem vivint una etapa decadent de la història d'Occident. Sostenen que els «bàrbars» (els dèspotes, els aprofitats, les males persones), s'han infiltrat en moltes institucions. I que ens governen gairebé sense oposició. D'altres, més essencialistes, creuen que tot ve del fet que les nostres societats s'han girat d'esquena a Déu. I els més catastrofistes diuen que -mala sort- hem caigut en un «forat negre», i que se salvi qui pugui.
És cert que no hi ha gaires resistències. I que el que en diem les masses -és a dir, la majoria de nosaltres- estan, estem, adormides, alienades. L'alienació, una tendència humana que ja va detectar Karl Marx. El que passa és que ara l'opi del poble no és la religió, sinó el consumisme, el carpe diem, la sexualització globalitzada i a tota hora, i múltiples ocis i maquinetes que ens distreuen.
Els polítics europeus, sotmesos als dictats absoluts del guany econòmic, han fet que l'escola i la societat negligissin la formació del pensament i de la consciència crítica. I ja els va bé que els mitjans de comunicació afavoreixin la frivolitat en gran mesura. S'han creat, doncs, unes societats extremadament fràgils, on el progrés tecnològic no ha anat acompanyat d'un progrés moral. I on, mentre els bàrbars fan de les seves amb un descarat cinisme, els ciutadans no fem gran cosa per a defensar-nos. L'homo sapiens es decanta cap a l'homo demens, i aquí no passa res.
Societats líquides, ha dit el filòsof. De mantega tova, en diuen d'altres. O de pensament feble, els de més enllà. En les quals el valor més cotitzat és no tenir cap valor, ser lleuger, volàtil, inconsistent, egòtic. I, així, mentre des de dalt els uns ens dominen i anul·len, des de baix i pels costats, se'ns acosta una civilització de pensament fort, de valors rígids, sòlids i amb voluntat de domini. En poques generacions, entre uns i altres, es pot esmicolar la nostra cultura, els drets de l'home i allò que de bo, des de la vella Europa, han aportat al món tants constructors de civilitat i humanisme que ens han precedit.
A fi de resistir els embats d'un i altre flanc, és urgent aturar aquest procés alienador de persones i societats; descavalcar els qui, des del poder, se'ns rifen i se'ns enfilen al damunt; i fixar i enfortir la societat amb una ètica fonamentada i exigent que tingui en compte tot l'home i tots els homes. Potser així ens podrem salvar, nosaltres i aquest casa comuna que és la Terra, on tothom hauria de poder ser digne, responsable i lliure. 

Traducción
Personas muy lúcidas divulgan, hace tiempo, la opinión de que estamos viviendo una etapa decadente de la historia de Occidente. Sostienen que los «bárbaros» (los déspotas, los aprovechados, las malas personas), se han infiltrado en muchas instituciones. Y que nos gobiernan sin apenas oposición. Otros, más esencialistas, creen que todo viene de que nuestras sociedades se han vuelto de espaldas a Dios. Y los más catastrofistas dicen que -mala suerte- hemos caído en un «agujero negro», y que se salve quien pueda.
Es cierto que no hay muchas resistencias. Y que lo que llamamos las masas -es decir, la mayoría de nosotros- están, estamos, dormidas, alienadas. La alienación, una tendencia humana que ya detectó Karl Marx. Lo que pasa es que ahora el opio del pueblo no es la religión, sino el consumismo, el carpe diem, la sexualización globalizada y en todo momento, y múltiples ocios y sacapuntas que nos distraen.
Los políticos europeos, sometidos a los dictados absolutos del beneficio económico, han hecho que la escuela y la sociedad desdeñen la formación del pensamiento y de la conciencia crítica. Y ya les va bien que los medios de comunicación favorezcan la frivolidad en gran medida. Se han creado, pues, unas sociedades extremadamente frágiles, donde el progreso tecnológico no ha ido acompañado de un progreso moral. Y donde, mientras los bárbaros hacen de las suyas con un descarado cinismo, los ciudadanos no hacemos gran cosa para defendernos. El homo sapiens se decanta hacia el homo demens, y aquí no pasa nada.
Sociedades líquidas, dijo el filósofo. De mantequilla blanda, lo llaman otros. O de pensamiento débil, los de más allá. En las que el valor más cotizado es no tener ningún valor, ser ligero, volátil, inconsistente, egóticos. Y, así, mientras desde arriba unos nos dominan y anulan, desde abajo y por los lados, se acerca una civilización de pensamiento fuerte, de valores rígidos, sólidos y con voluntad de dominio. En pocas generaciones, entre unos y otros, se puede desmenuzar nuestra cultura, los derechos del hombre y lo bueno, desde la vieja Europa, han aportado al mundo tantos constructores de civilidad y humanismo que nos han precedido.
A fin de resistir los embates de uno y otro flanco, es urgente detener este proceso alienador de personas y sociedades; descabalgar quienes, desde el poder, se pitorrean de nosotros y se nos suben encima; y fijar y fortalecer la sociedad con una ética fundamentada y exigente que tenga en cuenta todo el hombre y todos los hombres. Quizás así nos podremos salvar, nosotros y este casa común que es la Tierra, donde todo el mundo debería poder ser digno, responsable y libre.

DdA, XIV/3537

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Por favor, publique un comentario